28 maig Nissan i l’ou de la serp
Nissan se’n va de la zona franca.
La fàbrica que proporciona feina directa a 3.200 treballadors, així com d’indirecta a uns 25.000 més, marxa ben aviat de Catalunya
Així acaba una història que ve de principis del vuitanta, quan Nissan s’hi va instal·lar i amb el temps va anar augmentant la seva participació, absorbint i finalment anul·lant l’antiga marca estatal EBRO.
Un procés que no explicarem en tot el seu recorregut però que és paradigmàtic d’una història que va començar als vuitanta … La història de la destrucció de la indústria nacional i l’arribada, celebrada com grans èxits pels “nostres” polítics liberalitzadors, de multinacionals a dojo.
Ara arriba la clatellada que ja es veia venir de fa uns anys, malgrat les sucoses subvencions estatals i autonòmiques … Diners tirats o gairebé.
Aquest és el problema “d’alimentar” la indústria del país amb multinacionals en lloc de treballar per tenir una indústria nacional. Les grans corporacions només van al seu interès, no s’arrelen a on són perquè no tenen pàtria, només a treure beneficis, i quan veuen que en poden treure més a un altre país o senzillament no els convé, tanquen.
Estats a on els treballadors tenen sous més baixos i no gaudeixen de cobertura sindical són els seus paradisos.
Ara tot seran planys, i amb motiu, però els culpables no són directament els de Nissan, són els que en els darrers quaranta anys ens han portat a aquesta situació, és a dir els governats (i aquí entren tots, els d’aquí i els de l’estat, tots són igual de culpables.
Portar un país, sota els paràmetres de la globalització i el neoliberalisme heus aquí l’arrel del PROBLEMA.
No val a enganyar-se, el problema està ben enquistat i la solució no és fàcil, però indefectiblement aquesta exigeix tenir polítiques nacionalistes (en tot l’àmbit, i treballant junts, d’Europa), que són l’eix per posar fi a aquesta situació.
SOM catalans … i SOM aferrissadament nacionalistes.
Ho sentim, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.