NO, NO SÓN “ZONES NO-GO”.

07 maig NO, NO SÓN “ZONES NO-GO”.

D’un temps ençà comença a fer-se familiar a casa nostra un nou terme, les “zones no-go”.

Amb aquesta paraula s’intenta designar indrets que se suposa que estan al marge de l’estat de dret, en podríem dir també zones on l’estat ja no té autoritat … o no gosa imposar-la.

A l’estat francès ja fa temps que la coneixen perquè això de “l’enriquiment cultural” ja els ve de lluny, allí les anomenen “zones non droit” i en tenen centenars, algunes són d’una grandària que fa feredat.

Hom, o gairebé, quan sent aquestes paraules pensa en zones qui viuen en l’anarquia, sense llei, un mena de campi qui pugui i realment aquesta és l’aparença a primer cop d’ull. Són barris on la policia no entra (només i excepcionalment en grans operatius per detenir algun terrorista, però sempre a correcuita i marxen d’allí corre’ns un cop acabada) i els autòctons han gairebé desaparegut.

La veritat és un altre i és encara més esfereïdora, no són barris sense dret, ni anàrquics, no pas, es tracta d’un procés d’abast molt més profund. L’AUTORITAT ha canviat “de bàndol”, i l’exerceixen tribunals islàmics o bandes delinqüencials, acostuma a dependre de “la minoria que marca el terreny”, també hi ha llocs on “de facto” es reparteixen el territori entre uns i altres.

Això és el que està passant i que si no canvien les coses anirà a més, fins que arribarà el dia que “el canvi d’autoritat” arribarà a la seva consumació.

Històries per espantar el personal?, no pas, aquest és el camí que portem, no voler-ho veure és el privilegi de cadascú …. de moment.

El vídeo és a casa nostra, creiem que de Manlleu, encara que poc importa l’indret en concret. Les imatges parlen soles, una AUTORITAT recula i fuig, una de nova s’imposa.