Només hi ha un camí.

23 nov. Només hi ha un camí.

Si una zona del món rica i industrialitzada (Europa) decideix traslladar la seva producció a una zona pobra (Xina i Sud-est asiàtic) en pocs anys la zona pobra es torna rica i poderosa i l’abans rica es desindustrialitza i es depaupera.

Això tan obvi és el principi de la globalització i té un clar perdedor: Europa.
I així és, per molt que els neoliberals i els grans mitjans ens expliquin sopars de duro.

Per contra només tenim una via …. que no és pas tornar endarrere, això és impossible i a-històric (Sigui dit pels que pretenen “sortir” de la UE i “retornar” a l’Europa dels estats que van pel seu compte).

L’única solució en el món de blocs i satèl·lits que ja és aquí, si no volem quedar com potències tercer ordre en mans de gegants, són els grans espais autosuficients. El nostre és Europa amb Rússia (sigui aquesta, que ens és absolutament necessària, com un membre més o com estat associat)

I ja està, no hi ha més, pot agradar a alguns o no, però la realpolitik no va de “m’agrada” o “no m’agrada”, va d’entendre i saber manegar-se amb la REALITAT.

…… Sí, cal que siguem aferrissats defensors de la identitat del nostre poble, una més de les que conformen aquesta gran riquesa europea, però no podem ignorar la realitat que ens envolta i atrapa. Si volem defensar el que som i fer el que calgui perquè el nostre poble perduri, ho hem de fer en CLAU EUROPEA. La resta, com ja hem dit, no són res més que entremaliadures de canalla, poden fer gràcia, però són inútils i fins i tot contraproduents al fi necessari.