12 abr. Pagar pels delictes .. la normalitat convertida en excepció.
Potser seria “el més actiu” (de la seva nacionalitat ja no cal ni parlar-ne) però us ben assegurem que pels nostres carrers n’hi ha amb moltes més detencions.
Entrar a la presó, el que hauria de ser el normal amb els delinqüents, s’ha tornat avui l’excepció.
Pel que fa als delictes lleus, si paguen les multes judicials (en quantia total sempre inferior “al profit de la feina”) no entren mai a la presó.
Pel que fa als delictes menys grues, només a cop de reincidència (mai en la primera condemna) i després de les habituals dilacions en els judicis, que no hi hagi defectes de forma que “obliguen” a absoldre o que la sentència sigui absolutòria “perquè no queda plenament demostrada la culpabilitat”, us faríeu creus del que s’arriba a entendre com “dubte raonable” en el món judicial.
Pel que fa als delictes greus … Els més escassos, la cosa ja és més seriosa, almenys una mica pel que fa a les penes, però sempre pel mateix camí, processos encara més llargs, recursos dilatoris dels advocats a dojo, absolucions , etc…
Quan finament alguns “acaben entrant” passem a la segona fase, reduccions de condemna, beneficis penitenciaris, graus … Fins a l’extrem que gent condemnada per anys està al carrer al cap de mesos.
Resum, el poder coercitiu de les lleis, i el concepte restitutori de la justícia … Fan riure per no plorar.
Vols canviar les coses? SOM a la feina, ajuda’ns.
No hi ha comentaris