PER SIMON HARRIS, UN HOME VALENT.

24 maig PER SIMON HARRIS, UN HOME VALENT.

Un infart de cor s’ha endut a Simon Harris en el zenit de la seva vida quan encara tenia tant de fer, tant de dir-nos i tant que ensenyar-nos. La seva partida m’ha omplert de tristesa. El vaig conèixer ja fa alguns anys en una cafeteria de la zona alta de Barcelona, vivaç, actiu, intel•ligent i amb aquest humor anglès tan particular; els anglesos veuen la vida d’una altra manera, el seu humor n’és reflectiment. Des del primer moment ens vam caure bé i em va deixar oberta una participació en la seva emissora de ràdio Barcelona City FM, en aquella primera trobada em va explicar la seva vida a través de la seva evolució ideològica, intent deixar-me clar en tot el moment, amb aquesta sinceritat també tan anglesa, el que -en aquell moment- ens separava. Em va dir que en la seva joventut havia estat vinculat a l’ambient punk i va ser membre de grups antifeixistes, el que li va costar dues dures pallisses per part dels skinheads en aquella Anglaterra dels 70-80, també em va insistir que ell seguia sent un home d’esquerres i la seva oposició a l’islamisme era precisament des d’aquesta perspectiva progressista i d’esquerres, afegí que li agradaria que hi hagués un moviment d’esquerra en l’àmbit europeu que fes front a aquest problema, però que com no existia no tenia més remei que col•laborar amb gent amb la qual no compartia ideologia però eren els únics amb la mateixa posició envers l’islam, es referia a SOM i a tots els moviments europeus identitaris. Jo també li vaig deixar clara la meva posició i també la meva disposició a la col•laboració en el punt que ens unia: la lluita contra la islamització. Ens vam acomiadar cordialment i vam determinar quedar en contacte. La taula va quedar plena de tasses de te i ampolles de Vichy buides

Tal com ho vam dir ho vam fer i vam anar mantenint converses, i trobades, una d’aquestes va ser la seva participació en una de les tradicionals ofrenes florals que fa SOM cada 11 de setembre. Harris un anglès enamorat de Catalunya “però sempre anglès”, com li agradava recordar, evolucionava ideològicament cap a postures identitàries i nacionalistes, ja no pensava en una alternativa esquerrana a la islamització, sinó que compartia i se sentia part dels moviments identitaris europeus que denunciaven la islamització com un atac a la personalitat, l’especificitat i la particularitat del nostre continent. Harris va participar en aquella ofrena de SOM Catalans de la qual també la LEGA de Matteo Salvini formava oficialment part.

Lliure i valent, l’última vegada que ens vam veure, en un restaurant tradicional de la zona de la Catedral de la Mar, em va preguntar per la possibilitat que l’ajudés a organitzar una conferència antiislàmica a Barcelona amb la participació de destacats nacionalistes britànics, entre ells el nostre comú amic l’exeurodiputat Nick Griffin, i una sèrie de nacionalistes identitaris d’EUA que jo no coneixia però amb els quals tenia una estreta relació. Tanmateix vam aprofitar aquest dinar, en què va participar més gent de SOM Catalans, perquè em posés al dia sobre el moviment identitari anglo-saxó alhora que ens va donar alguns consells per millorar la nostra web.

Harris anava descobrint un món ideològic nou, i cada vegada es vinculava a ell de forma més profunda. Ja no només denunciava la islamització sinó que es referia clarament al projecte de substitució demogràfica, de què culpava l’elit mundialista a la qual assenyalava valentament amb nom i cognoms, també va afirmar que ara era el moment de la unitat de tots els europeus per fer davant d’aquesta invasió, el gran i real problema a què ens enfrontem i davant del qual tota la resta és secundari, no hi ha més que veure el seu facebook i els seus comentaris per adonar-se del realista que era en aquest sentit. Que la seva última entrada en el mateix sigui una crítica als “Protocols dels Savis de Sió”, denunciant que en ells ja s’anunciava -mutatis mutandis- el que estem veient amb el Covid-19, és la prova més clara de fins on havia arribat ideològicament, la profunditat de la seva anàlisi i la seva valentia en fer-ho públic. Els herois no moren mai, nosaltres honorem els nostres morts perquè és el més elevat i sagrat que es pot fer. Ells segueixen lluitant per la Veritat allà on siguin, convertits en un últim batalló, aquí estarà Harris costat dels herois anglo-saxons del gran poema del seu estimat poble anglès el “Beowulf”.

Et saludo, et recordo i t’honro Simon Harris.

Enric Ravello.
Secretari de relacions internacionals de SOM Catalans.