24 set. Però .. això no va d’independència?
Serveixin com a tret de sortida, les declaracions en castellà d’en Junqueras, ahir a Vilafranca del Penedès, declaracions que no reproduirem íntegrament, …no siguem masoquistes.
Des de SOM catalans, amb tristor, però no amb sorpresa, anem veient com la disfunció entre el que el poble vol i les directrius polítiques, augmenten dia a dia. Podem dir-ho d’una altra manera, uns cridem “independència” i altres volen que cridem “referèndum”.
Sr. Junqueras, això no va de “bones persones”, no va de viva Espanya democràtica i no va de “compañeros de la guardia civil”.
Tanmateix, sr. Puigdemont, això no va de “posar llum en la foscor de l’estat” (espanyol), que espanya tingui llum i acabi a les fosques no ens ha de preocupar, els temps de “la lliga regionalista” de principis del segle XX ja han passat.
Per acabar, cupaires, això tampoc va del «franquisme que mai va marxar», de lluita proletària o de reivindicacions que la història ha fotut a la brossa ja fa decennis.
Tot plegat en recorda a un nen que encara necessita al pare maltractador i vol convertir-lo en un bon jan convençut infantilment de la bondat de totes les persones. A victimisme. A autonomisme que no sap, que no té vida pròpia més que com reflex induït, que “necessita espanya”. A un projecte regenerador d’Espanya, en definitiva. En fi, a qualsevol cosa, .. però no pas a reivindicació nacional ni a independència.
Finalitzem amb una obvietat però que sembla que per desgràcia s’ha de dir. El referèndum, el camí que complicant molt les coses ha escollit el processissme NO és la meta. És només una eina.
Només hi ha una meta, una fita, un objectiu…. una victòria: CATALUNYA.
Ho sentim, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.