Pobles, identitat, sobirania, L’Europa de les cent banderes.

26 nov. Pobles, identitat, sobirania, L’Europa de les cent banderes.

Tenim el plaer d’oferir-vos la traducció d’aquest article dels nostres amics bretons.
Un pas més per crear les sinergies necessàries per fer d’Europa la potència de les cent banderes.
Lectura més que recomanable.

Geopolítica.
Pobles, identitat, sobirania …
Europa amb cent banderes.

Avui, Europa s’enfronta a un dels perills més freus que amenacen la seva existència des del començament de la seva història. Els nostres pobles, submergits per una onada migratòria sense precedents, veuen com la seva realitat etnocultural es dissol irremeiablement. Les nostres cultures, les nostres identitats específiques s’estan esborrant progressivament, fagocitades per una forma de vida importada de l’altra banda de l’Atlàntic, d’una vulgaritat i un buit sense precedents. Els nostres valors més sagrats, religiosos i patriòtics són ridiculitzats, l’essència mateixa de la família està minada per lleis antinaturals. L’origen d’aquesta agressió es troba en el triomf de la ideologia globalista.

Des de la caiguda de l’URSS, l’imperialisme ianqui, encarnat en el Nou Ordre Mundial, ha estès el seu domini amb el suport del seu braç armat, l’OTAN. Els estats d’Europa occidental, vassalls des del final de la Segona Guerra Mundial, no tenen ni la mida ni els recursos per oposar-se a una potència així. Pitjor encara, liderats per elits adquirides en finances internacionals, són còmplices d’aquesta empresa de destrucció. La Unió Europea, un simple mercat econòmic obert als quatre vents, va ser desitjada des dels seus inicis per les xarxes atlantistes i no té, ara per ara, intenció d’adquirir el poder necessari per existir políticament.

Durant diverses dècades el pobles d’Europa, que són i conformen les autèntiques pàtries carnals d’Europa, han intentat emancipar-se dels estats centralitzadors que els ofeguen. Aquest enfocament és estalviador perquè només els grups humans basats en vincles carnals podran resistir la globalització. Tanmateix, aquí de nou, dins d’aquests moviments d’emancipació s’han infiltrat corrents venudes als ideals perversos de la globalització. Es neguen a reconèixer les realitats ètniques, prometen la seva lleialtat als valors socials de l’extrema esquerra i mostren una ceguesa mortal posant les seves esperances a la UE.

“L’Alliance Souverainiste Bretonne” afirma ser l’hereva dels moviments que, a l’alba del segle XX, van ser els primers a aixecar la bandera de les pàtries carnals.

Què volem? En primer lloc, la fi dels “estats presó” i l’emancipació dels nostres pobles. Els estats creats per la política neocolonial nascuda de la Revolució Francesa o per la utopia de la il·lustració han de desaparèixer perquè floreixin les cent banderes de les pàtries nascudes de la fusió de la terra i el poble.

Aleshores, demanarem el naixement d’una Europa-Poder egocèntrica, unificada en la seva cimera al voltant de funcions sobiranes (Exèrcit, dissuasió nuclear, diplomàcia internacional), la construcció d’un bloc geopolític que uneixi Europa i Rússia, des de Galway fins a Vladivostok.

L’objectiu d’aquesta aliança serà l’aparició d’un món multipolar, l’únic projecte alternatiu a l’hegemonia atlantista-globalitzadora. Aquests objectius polítics impliquen la desintegració de l’actual “bloc occidental” globalista i de les ideologies i estructures que li són adscrites.

Poble-Pàtria-Identitat serà el motor de la resistència antiglobalització a Europa occidental. És a partir d’aquests punts de suport que es construirà l’Europa lliure de demà.