Predadors, víctimes i xais.

14 juny Predadors, víctimes i xais.

Un vídeo que haureu vist per tot arreu. Un “dels de sempre”, un immigrant diguem-ho clar, li sostrau amb violència el rellotge a un home.
De nit, en un carreró fosc i fora de la vista del comú?, no pas, al centre de Barcelona, a la Via Laietana amb la plaça de Ramon Berenguer “el gran” i a ple dia.

El vídeo ha portat a un munt de comentaris per la xarxa sobre la situació a Barcelona, si bé la delinqüència campa arreu del país, però no n’hem vist cap que parli del més important.
Fixeu-vos, molta gent n’és testimoni, però ningú ajuda ni dona un cop de mà a la víctima que per edat té l’as de perdre … i perd.

La visió real, la de fons, tal com s’ha d’interpretar el vídeo, és com un documental “de la 2”. El predador ataca a la seva presa i la resta del ramat se’n desentén o fins i tot aprofita per fugir.
I aquí és a on volem anar a parar, els lligams socials s’han trencat, ja no som societat, ens estan convertint en remat de xais. La gent es mira al que “li ha tocat” amb una barreja de covardia i desenteniment. Alguns potser encara senten vergonya en el seu interior, però tampoc fan res.

La doctrina destructiva de l’individualisme ha quallat en molts i això és gravíssim. Si volem tornar a ser alguna cosa, com a societat, com a país, com a poble, cal recuperar els lligams i l’esperit de COMUNITAT, en cas contrari ni la millor idea política-social funcionarà.

L’autodefensa i la defensa dels nostres connancionals i dels dèbils, entesa com un deure, pot ser un bon començament. No ho oblideu, la por mata de la pitjor manera, per dins.