Quotidià.

Solingen (Alemanya) tres morts i cinc ferits greus.

El que no fas pas gaires anys era portada i notícia de capçalera com un fet infreqüent (aleshores sí que eren “fets aïllats”), ara ja s’ha integrat, aquí si escau la paraula, com un fet quotidià.

Els apunyalaments, ja sigui per perpetrar delictes comuns, ja sigui directament per atemptar s’han normalitzat mercès a ja sabem quins personatges.

Fa entre riure i plorar escoltar polítics i caps de policial quan parlen del problema tot fent malabars dialèctics. De vegades sembla fins i tot que els ganivets estiguin vius i vagin a la seva, mentre callen com putes sobre els autors, els seus orígens i, en resum, sobre la realitat esfereïdora que ens embolica dia a dia.

Tan normalitzat està el tema que fins i tot tenim perfils a les xarxes que es dediquen a sumar dia a dia les agressions amb armes. Les dades s’actualitzen al dia … Perquè cada dia n’hi ha.

La solució ni s’espera ni està en el programa de “les autoritats”. Les seves preocupacions, la principal diríem, és contenir, frenar i desfermar les reaccions de la gent que cada cop sovintegen més, per això a mesura que empitjora la situació, augmenta també la coerció del poder per amenaçar a qui denuncia i assenyala el problema … Que tots sabem quin és.

Abandoneu tota esperança en l’actual “Establishment”, sigui la Generalitat, el govern central, els caps dels mossos o de la policia estatal. No demaneu ni espereu reaccions ni solucions perquè ells són, en definitiva, el problema.

Només un canvi RADICAL de governats permetrà abordar la situació amb tota la fermesa que necessita i redreçar-la.

…. I així serà, perquè ens hi va la supervivència com poble, però no serà cosa de quatre dies.