REPÚBLICA I REALITAT.

29 oct. REPÚBLICA I REALITAT.

Quan vam veure els resultats de les votacions al Parlament, molts vam entendre que la república (nosaltres preferim estat català) acabava de ser declarada. La il•lusió, combinada amb la tensió acumulada les darreres setmanes i un desig contingut des de feia més de 4 anys, va esclatar i els sentiments es van desbordar substituint a la raó i l’anàlisi, tot plegat perfectament comprensible, …… a la fi ens estaven dient que érem independents.

Ahir dissabte vam escoltar el discurs decebedor de Puigdemont, al mateix temps anem veient com el major de la policia de Catalunya ha estat cessat, s’han retirat escortes a les autoritats catalanes i s’imposen nous directors. Per altra banda no sembla que hi hagi directrius per implementar i refermar la proposta de divendres del parlament, i tot això mentre Espanya ja treballa a tot gas per implementar el 155. Tampoc hem vist cap tipus de gest simbòlic, tan importants com els altres, …. la bandera espanyola segueix onejant a la Generalitat, no s’ha fet crida o discurs a l’exaltació del moment per mobilitzar al poble, etc …… Tot això no augura res de bo.

El panorama s’ennegreix encara més després de fer una petita anàlisi sobre el que realment van fer divendres els nostres parlamentaris.
Que és el que es va aprovar en realitat?, per saber-ho i poder entendre-ho cal llegir i diferenciar dos textos. El primer és el document signat el dia 10 quan va acabar la sessió parlamentària, “proposta de resolució 1. Declaració dels representants de Catalunya”, i el segon, “la proposta de resolució 2. Procés constituent”.

Doncs bé, atenció, perquè el divendres es va votar i aprovar en primer lloc “la proposta de resolució 2. Procés constituent” i després tocava fer-ho de la “proposta de resolució 1. Declaració dels representants de Catalunya” (el document que ja s’havia signat el dia 10, acabada la sessió parlamentària i que no tenia cap mena de validesa jurídica, sempre que no és votes posteriorment COSA QUE NO ES VA FER), però heus aquí que d’aquesta proposta solament es va votar LA PART RESOLUTIVA, i no pas “la declaració dels representants de Catalunya”.

Recordem quan Forcadell, després que li hagin demanat que llegeixi la part de la declaració dels representants de Catalunya i just abans d’aquesta segona votació, diu –“i a continuació votarem la part resolutiva d’aquesta proposta de resolució” (minut 03:10 del vídeo) i tot seguit, en aquest cas amb una urna, es va procedir a la votació per ordre alfabètic.

Expliquem-ho d’una altra manera, hom dirà a primera vista que es tracta d’un únic document votat i aprovat, però de fet no és així, ja que si bé “ens el presenten” com un de sol (a totes les fulles podeu trobar el segell, a dalt i a la dreta, d’entrada al registre general, com es fa amb les instàncies) la veritat, és que només es van votar les propostes de resolució.

Queda clar, el que es va votar al Parlament, NO és cap declaració d’independència, sinó unes propostes de resolució que “insta al govern a fer…” i, a on és el govern?

Amb tota serietat, la conclusió no pot ser altra, tot plegat fa un tuf de tripijoc enganyós al poble de Catalunya, un engany al qual si els fets dels pròxims dies li donen veracitat, serà històric. Els dies vinents, a poc a poc, s’aclarirà en tot el seu abast.
Voldríem equivocar-nos, ens agradaria haver de demanar perdó, desitjaríem empassar-nos tot el que acabem de dir, però després de llegir-ho i veure els darrers esdeveniments, molt ens sembla que per desgràcia, la nostra anàlisi és correcte.

Aquí teniu els documents complerts i l’enllaç de la sessió parlamentària

https://es.scribd.com/…/Proposta-declaracio-Parlament-de-Ca…

https://www.youtube.com/watch?v=dlZxCrFd17w