SOBRE ELS RESULTATS DE LES ELECCIONS DEL 14F.

28 febr. SOBRE ELS RESULTATS DE LES ELECCIONS DEL 14F.

Els tres partits processistes JxC (centre-esquerra), ERC (esquerra) i CUP (extrema esquerra) han aconseguit superar el 50% de vots a Catalunya, gràcies, la seva sinuosa manipulació sentimental que porten realitzant des de 2010 amb la ficció d’aconseguir “la independència”. La credibilitat incondicional, la no exigència de l’acompliment de les promeses electorals -al contrari del que passa en qualsevol país europeu- i a un vot en clau sentimental i no racional, els ha donat una majoria més sòlida de la que mai havien tingut …. per seguir fent el mateix que han anat fent des de ja fa una dècada: enganyar massivament, crear il·lusions basades en fantasies, i -això sí- implementar polítiques d’immigració massiva, subvencions als MENAs, suport mediàtic permanent a la invasió demogràfica I augment de la inseguretat ciutadana, tot en consonància per imposar l’agenda mundialista. Això és el que ha guanyat electoralment la nit del 14F i no és precisament com per celebrar-ho.

A l’inici de les converses per formar govern, ja hem vist les primeres tensions entre les formacions processistes, increïblement encara hi ha gent que pensa que després d’aquest resultat “faran efectiva la DUI” -una DUI que mai es va declarar- però el cert és que, surti el govern que en surti, la legislatura serà inestable, i com ja és habitual a Catalunya, difícilment arribarà als quatre anys.

El segon guanyador ha estat VOX, amb la inestimable ajuda dels anomenats “anti-fa” que li han fet propaganda gratuïta de tots els seus actes, sí, els “anti-fa” els mateixos que demanen “llibertat d’expressió” i que quan l’exerceix algú que els agrada li llancen pedres. VOX aconsegueix un 7,69% i 11 diputats, que no tindran cap poder, ni podran influir gens ni mica al Parlament, però la lectura política sí que és clara. VOX recull dos tipus de votants -seria interessant saber en quin percentatge- el vot espanyolista que va votar a Cs, però també un vot no específicament espanyolista, català i fins i tot nacionalista català de gent que està absolutament farta de la immigració i que posa com a prioritat absoluta que algú denunciï l’absolut caos actual. Val a dir que aquest vot aviat resultarà decebut perquè VOX baixarà molt el seu discurs anti-immigració per centrar-se en els seus autèntics leitmotiv: l’espanyolisme anti-català i i el seu discurs liberal anti-social que és nefast per a les classes mitjanes i treballadores afectades per la immigració. Només si hi ha una força política catalana capaç de donar un discurs anti-immigració dur i social i capaç d’assenyalar a tot el processisme com a còmplice necessari de la situació nefasta que vivim a Catalunya, pot llevar-li aquests vots a VOX.

El tercer gran guanyador de la nit -i no va en ordre d’importància- és sense cap mena de dubte Pedro Sánchez. Aquest resultat electoral té una conclusió molt clara: a Madrid hi haurà govern de centre-esquerra liderat pel PSOE per molts anys. Els pobríssims resultats del PP i de Cs i el bon resultat de VOX provocarà una crisi en els dos primers. Amb la llei electoral a la mà i el sistema d’aliances actuals, el PP mai podrà comptar amb el suport per una investidura de cap partit català ni basc. Tenim així doncs un PP feble i un VOX fort, que condemna al centredreta/dreta espanyol a la permanent oposició per molt temps.

El 14F amb els condicionants de tota mena que han tingut aquestes eleccions, són una fotografia del panorama polític català, un panorama tens, inestable i canviable en el qual es necessita urgentment una formació política identitària, anti-immigració, social i desacomplexada.