Tancament de fronteres?, embòlia ideològica multicultural.

Comentarem breument un parell d’afers que no s’esmenten. La resistència en l’aplicació de les restriccions i tancament de fronteres de tots els governs de l’Europa occidental, si bé uns més que altres sigui dit, ho és per dos motius, un “més pragmàtic” i l’altre de caràcter ideològic.
Pragmàtic: la pressió de les grans corporacions comercials internacionals que han intentat evitar-ho/retardar-ho fins a l’últim moment amb l’esperança infundada, i ens atrevim a dir criminal, que la cosa no anés a més …. Perquè “la pela és la pela”. Vegeu com han reaccionat enfront d’aquesta pressió els respectius governs d’Europa occidental i tindreu una idea aproximada de la seva “independència-dependència” del poder dels globalitzadors. (Un incís, “al Cèsar el que és del Cèsar”, aquest cop el govern català ha reaccionat abans i ho ha fet molt millor que l’espanyol)
Segon, la principal mida per frenar la infecció, tancament de fronteres, és un cop brutal, una autèntica embòlia ideològica al cervell dels multis del “open borders”. Perquè ara les fronteres, sempre tan necessàries, són novament percebudes pel comú com el que són, protecció.

No som gaire optimistes, però desgracies com la que estem vivint haurien de fer reflexionar a molts sobre “aquest món sense barreres ni fronteres” que tan inconscientment proposen.

SOM Catalans.