Tasca de sapa sota el nostre sol.

A les guerres antigues, quan s’assetjava una ciutat o castell s’utilitzava la tècnica de les mines, s’excavava des de trinxeres dels assetjadors fins a arribar sota els murs i aleshores es produïa l’enfonsament de les muralles, ja fos per un senzill procediment de sapa, produint una altíssima temperatura o amb una explosió sota els fonaments.

Si els assetjats no s’adonaven de la mina, en un tres i no res passaven d’estar protegits pels murs a veure com s’enfonsaven i quedaven de cop a l’abast de l’adversari. Tota la sensació de seguretat quedava eliminada en un moment i la ciutat o el castell eren ràpidament conquerits pels assaltants.

Si els assetjats sabien que estava en marxa una mina preparaven les mides adients i feien el que s’anomenava contramines per evitar el desastre.

Avui, a casa nostra i arreu d’Europa occidental, la mina s’anomena substitució demogràfica combinada amb immigració massiva. Molts senten la incessant tasca de picar sota la seva terra, però sembla que pocs volen posar-se a la feina de fer les contramines o expulsar als assetjadors. Els governats de “la ciutat” col·laboren amb els que estan fora de la muralla, persegueixen als que volen defensar-la mentre diuen a la gent que cal donar-los la benvinguda i que això de les mines són “invents de l’extrema-dreta”.

Vols fer contramines amb nosaltres?

…De la notícia, llegiu.

….. “És un servei per a persones normalment invisibilitzades, que mai tenen veu”, explica a l’ARA Elisa Palau, directora de l’Aurora, on el 98% de les famílies són d’origen estranger. La majoria, com la Mayiba, venen de Bangladesh, però també han arribat del Pakistan, les Filipines i el Magrib. En total, 27 nacionalitats diferents, que l’escola rep amb la paraula benvinguts traduïda en una desena d’idiomes a la paret de l’entrada.