Trump, l’oportunitat … de trencar Ialta.

04 gen. Trump, l’oportunitat … de trencar Ialta.

La doctrina Wolfowitz, antic subsecretari del departament de defensa dels EUA, és la que a grans trets implementen els EUA des de fa molt de temps i sense cap previsió de canvi de fons.
El seu enunciat, en resum, és aquest: “Hem de fer tot el que sigui necessari, sense reparar en mitjans, per impedir l’emergència d’acords de seguretat exclusivament europeus, que podrien qüestionar la nostra hegemonia mundial”, en altres paraules, el pitjor malson dels EUA és una Europa forta, unida i en sinergia amb Rússia.

No cal ser gaire espavilat per relacionar la guerra d’Ucraïna en aquest context. La “guanyi qui la guanyi”, l’objectiu ja s’ha aconseguit, separar a Europa de les fonts energètiques de Rússia, augmentar la dependència dels EUA i deixar unes relacions enverinades per molts de temps.
Trump no serà cap excepció, encara que canvïi les formes i la manera de dur-la a terme.

El problema de veritat és l’infantilisme polític de molts dels partits que a Europa, a casa nostra també, s’autoetiqueten com “nacionalistes” i celebren, com si s’hagués d’acabar el món, la victòria de Trump mentre fan volar coloms reivindicant un esguerro anomenat “occident” (que avui no és més que atlantisme-“otanisme” i més dependència dels EUA).
En la seva ignorància no saben veure que és molt diferent tenir simpaties per les polítiques i les mesures que, ja veurem, diu que durà a terme i que allí poden ser positives, amb el fet incontestable que aquestes seran negatives per Europa.
La combinació de la síndrome d’Estocolm i un esperit de sipai interioritzat sembla que és la seva bandera.

Arribat el moment ja veurem com ho justifiquen enfront del seu electorat, però aquest ja és un altre tema.

Insistim, el millor de la victòria de Trump per Europa si realment fa el que diu que farà, és l’oportunitat de retornar a una política autocentrada europea i deslliurar-se d’una vegada de “l’amic americà” i trencar per sempre més la mecànica de Ialta … Que els eunucs que tenim per governants a la UE sàpiguen aprofitar l’oportunitat, ja són figues d’un altre paner.

SOM Catalans.

El titular de la notícia de la foto il·lustra totalment el que diem, o “aranzels o més dependència”.
La divergència està servida, si Europa gosarà reviscolar o farà com el cuc, que enfront de l’amenaça de ser trepitjat es fa més petit per intentar evitar-la, és el que està per veure.