La nova enganyifa.

30 maig La nova enganyifa.

Anunciada “urbi et orbe” hem vist aquests dies la proposta de reforma del codi penal pel que fa al càstig dels furts, una xacra permesa i tolerada per les autoritats fa anys i panys.

Aquesta reforma ha estat “iniciativa” del zombi PDECat a Madrid i recolzada pel PSOE. En resum, es tracta que al tercer furt lleu (de valor de menys de 400 €) es jutgi a l’acusat com si fos un delicte menys greu (de més de 400 €) perquè això pot comportar penes de presó i no solament de multa.
Els crèduls i els “inasequibles al desaliento”, estan ben cofois i es pensen que aquesta reforma millorarà la situació (vegeu l’enllaç de la notícia).
Doncs resulta que tot plegat és una presa de pèl i no és pas la primera.

Anem a l’origen, val la pena.

Ja constava.
Aquest agreujant específic ja es va incloure a la reforma del codi penal del 2015 .. Però mai va funcionar perquè per establir la reincidència s’ha de dur a terme el respectiu registre d’antecedents penals computables als efectes per cada sentència i resulta que al mateix codi, article 22, punt vuitè consta que: “A los efectos de este número no se computarán los antecedentes penales cancelados o que debieran serlo, ni los que correspondan a DELITOS LEVES”.

No es feia servir.
Com la condemna per delicte lleu no generava el corresponent antecedent penal, més ben dit, sí que ho feia, però com diu a l’esmentat article 22: “no computaran a los efectos… agravante”, els fiscals no podien utilitzar-los per l’aplicació de la reincidència, en altres paraules aquest agreujant, a la pràctica, no es va utilitzar gairebé mai.

Escat i mat.
Per acabar l’agonia d’aquest agreujant, que feia entrar en contradiccions el codi penal, com ja hem demostrat, el tribunal suprem, en sentència 481/2017, de 28 de juny, va, en resum, anul·lar-lo.
Aquesta és la situació ara mateix i l’únic que faran PEDEcat i PSOE és ressuscitar el nyap, en cas contrari, si volen fer-ho bé, hauran d’ampliar la reforma a més articles del codi. Tot plegat per establir una diferència específica o tracte diferencial, per aplicar la reincidència als furts lleus, però no a la resta de delictes lleus, etc..
Per apuntalar la nostra la sospita ben fonamentada que això no arribarà a res o gairebé, recordem que en aquest estat, a la primera condemna de presó (si la pena és igual o inferior a dos anys) no s’ingressa a la presó. Això crearà una situació insoluble quan el delinqüent sigui condemnat, al tercer furt lleu que “es convertirà en menys greu”, a presó. Entenem la disbauxa legal que s’albira?

Algú es pot creure que els que han permès centenars i centenars de milers de furts durant anys i anys, ara ho arreglaran? Cal ser innocent per creure-ho.

NO CANVIARÀ RES I EN POCS TEMPS ES DEMOSTRARÀ.