La nova enganyifa.

La nova enganyifa.

Anunciada “urbi et orbe” hem vist aquests dies la proposta de reforma del codi penal pel que fa al càstig dels furts, una xacra permesa i tolerada per les autoritats fa anys i panys.

Aquesta reforma ha estat “iniciativa” del zombi PDECat a Madrid i recolzada pel PSOE. En resum, es tracta que al tercer furt lleu (de valor de menys de 400 €) es jutgi a l’acusat com si fos un delicte menys greu (de més de 400 €) perquè això pot comportar penes de presó i no solament de multa.
Els crèduls i els “inasequibles al desaliento”, estan ben cofois i es pensen que aquesta reforma millorarà la situació (vegeu l’enllaç de la notícia).
Doncs resulta que tot plegat és una presa de pèl i no és pas la primera.

Anem a l’origen, val la pena.

Ja constava.
Aquest agreujant específic ja es va incloure a la reforma del codi penal del 2015 .. Però mai va funcionar perquè per establir la reincidència s’ha de dur a terme el respectiu registre d’antecedents penals computables als efectes per cada sentència i resulta que al mateix codi, article 22, punt vuitè consta que: “A los efectos de este número no se computarán los antecedentes penales cancelados o que debieran serlo, ni los que correspondan a DELITOS LEVES”.

No es feia servir.
Com la condemna per delicte lleu no generava el corresponent antecedent penal, més ben dit, sí que ho feia, però com diu a l’esmentat article 22: “no computaran a los efectos… agravante”, els fiscals no podien utilitzar-los per l’aplicació de la reincidència, en altres paraules aquest agreujant, a la pràctica, no es va utilitzar gairebé mai.

Escat i mat.
Per acabar l’agonia d’aquest agreujant, que feia entrar en contradiccions el codi penal, com ja hem demostrat, el tribunal suprem, en sentència 481/2017, de 28 de juny, va, en resum, anul·lar-lo.
Aquesta és la situació ara mateix i l’únic que faran PEDEcat i PSOE és ressuscitar el nyap, en cas contrari, si volen fer-ho bé, hauran d’ampliar la reforma a més articles del codi. Tot plegat per establir una diferència específica o tracte diferencial, per aplicar la reincidència als furts lleus, però no a la resta de delictes lleus, etc..
Per apuntalar la nostra la sospita ben fonamentada que això no arribarà a res o gairebé, recordem que en aquest estat, a la primera condemna de presó (si la pena és igual o inferior a dos anys) no s’ingressa a la presó. Això crearà una situació insoluble quan el delinqüent sigui condemnat, al tercer furt lleu que “es convertirà en menys greu”, a presó. Entenem la disbauxa legal que s’albira?

Algú es pot creure que els que han permès centenars i centenars de milers de furts durant anys i anys, ara ho arreglaran? Cal ser innocent per creure-ho.

NO CANVIARÀ RES I EN POCS TEMPS ES DEMOSTRARÀ.

No hi ha comentaris

Publica un comentari