BLM I ELS CRIMINALS DICTADORS AFRICANS.

BLM I ELS CRIMINALS DICTADORS AFRICANS.

La dictadura del políticament correcte ha llençat un nou instrument d’alienació mental, de manipulació històrica i d’odi anti-blanc. És el conegut BLM (Les Vides dels Negres importen de les seves sigles en anglès), aquest delirant moviment té com a principi la “condemna” de tota la història dels pobles blancs i la necessitat del seu públic penediment –de genolls, que és més humilian- davant els negres que passen a ser considerats com a víctimes permanents i universals.

Que és un moviment d’odi anti-blanc i no de defensa de la vida dels negres, s’evidencia per la seva falsificació i manipulació de la història, de la passada i de la recent. Si de veritat el que els importés fos la vida dels negres, el primer que haurien de fer és assenyalar als criminals dictadors africans que han estat els que més víctimes negres han provocat.

Per honestedat amb la història, per la veritat i per aclarir el panorama aquí van uns exemples.

 

Rastafaris, esclavitud i Mussolini.

Lliçó d’història gratis que no va agradar als “multi-culti”.

Estem acostumats a veure gent amb “rastes” i banderes etíops en les manifestacions d’extrema esquerra i “anti-racistes”, evidentment es tracta d’ignorants absoluts, com és habitual en aquest ambient ideològic.

La religió rastafari considera al rei d’Etiòpia com a diví, en ser descendent de la Reina de Saba, per això Bob Marley i els seus amics porten la bandera etíop. L’últim rei etíop va ser Haile Selaisse, sota el seu regnat l’esclavitud continuava vigent a Etiòpia, precisament va deixar d’existir quan la Itàlia feixista va envair el país, el va enderrocar i Mussolini va decretar l’abolició immediata de l’esclavitud i va portar a nens etíops fills d’esclaus alliberats a estudiar a Itàlia.

Puntualitzem una mica més.

–Sota el “regnat” de Haile Selassie emperador negre d’Etiòpia, la població negra era esclava.

–L’esclavitud la va abolir la Itàlia feixista quan va envair Etiòpia.

–En 1941, durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial, els britànics van expulsar els italians d’Etiòpia i van restaurar al “Negus” com emperador, que immediatament va restablir l’esclavatge.

Ara què fem amb el discurs de culpabilitat blanca i “feixista”?

 

Idi Amin Dadà, el caníbal d´Uganda.

“M’agrada la carn humana perquè és més tova i salada i l’Alcorà per religió, en un banquet és el que més estrany quan estic fora del meu país”, Idi Amin Dada, “president” d’Uganda (1971-1979)

Durant els seus vuit anys de règim dictatorial, van morir al voltant de 500.000 persones i Uganda va caure en una profunda crisi econòmica.

Va romandre exiliat vint anys a Aràbia Saudita envoltat de diverses de les seves dones, almenys 30 dels seus fills i … Una extensa colla de cuiners, criats i xofers. Durant el seu període com a President va arribar a tenir més de 23.000 guardaespatlles.

Les acusacions de canibalisme es van multiplicar després de la seva expulsió d’Uganda l’any 1979, quan es van trobar frigorífics amb carn humana en els llocs que acostumava a freqüentar, molts dels seus funcionaris van confirmar aquesta macabra afició.

Li agradava ordenar la retransmissió televisada en directe de l’execució dels seus oponents, als quals feia vestir de blanc “perquè es veiés millor el vessament de sang”. Després assassinar-los, ordenava que els desmembressin els cossos i se sospita que devorava les vísceres i altres parts del seu cos.

Es considerava una màquina sexual. En una ocasió, li va enviar un missatge a la reina Isabel d’Anglaterra, dient-li: “Hauries de venir a Uganda si vols conèixer a un home de veritat”.

La seva primera esposa, Kay, va ser assassinada i desmembrada a l’interior d’un automòbil. Els seus braços i les seves cames van ser cosits a l’inrevés i va ser exhibida durant molts dies com a exemple de la crueltat a la qual el dictador podia arribar. La resta de les seves esposes van tenir un final semblant.

Va autoproclamar-se “últim rei d’Escòcia” i “conqueridor de l’Imperi Britànic” i afirmava rebre “ordres divines” per gestionar l’economia d’Uganda, a la qual va portar a la ruïna absoluta.

 

Bokassa l’emperador caníbal.

El caníbal Bokassa I, autoproclamat emperador i mariscal de Centreafricà, va gastar milions i milions en la seva cerimònia de “coronació”, els seus vestits imperials i el tron d’or massís que es va construir per a “Governar el seu imperi”.

Els seus súbdits van ser els seus esclaus, Va tenir 17 esposes i 54 fills als quals va deixar morir a la indigència.

Les neveres del palau imperial eren plenes de restes de nens asfixiats i o torturats fins a la mort a les masmorres de Ngragba.

Entre d’altres es va menjar a diverses de les seves esposes, opositors, col·laboradors i a l’únic matemàtic del seu país.

Es va declarar a si mateix el tretzè apòstol de Crist.

 

Robert Mugabe el tirà que va destruir Zimbàbue.

El 6 de setembre de 2019 va morir el tirà afro-marxista Robert Mugabe, expresident de Zimbàbue (1980-2017) i heroi de la “independència” del seu país, abans conegut com a Rhodèsia del Sud. Que els dimonis no tinguin pietat d’ell.

La seva catastròfica gestió va portar el país a una inflació del 14.000.000%. La “política agrícola” va consistir a confiscar totes les terres dels grangers blancs d’origen britànic i convertir-les en propietat personal seva, amb el lògic i brutal impacte en l’economia del país. Per “facilitar” aquesta expropiació va animar i va tolerar la tortura i l’assassinat massiu de grangers blancs, molts dels quals van fugir a la veïna Sud-àfrica, el Regne Unit, i curiosament van ser els que van descobrir Xàbia com a destinació de la seva fugida, donant-la a conèixer al Regne Unit i iniciant-se així el turisme britànic a aquesta localitat alacantina.

El caos provocat per Mugabe també va afectar, lògicament, a la població negra. Molts van fugir …. al llavors “paradís blanc” de Sud-àfrica, on van poder millorar clarament les seves condicions de vida.

El desagradable terrorista, Robert Mugabe, en “funcions” de president de Zimbàbue, acostumava a gastar quantitats increïbles de diners en les seves festes d’aniversari, per exemple en la del seu 92 aniversari la xifra va arribar a 9140,000 €, es va construir una casa de 25 habitacions i 2 llacs i va ordenar elevar una estàtua seva de 4 metres a la porta del Parlament. En 2016, li va regalar a la seva dona un anell d’1.300.000 €. També feia servir normalment els avions de les línies aèries del seu país per fer constants viatges de turisme familiar, es calcula que només a la dècada dels noranta la despesa per aquests desplaçaments va ser d’uns 295 milions d’euros.

I encara diuen que la culpa del que passa a l’Àfrica és dels blancs!!

 

Libèria el caos absolut.

En 1882 es va fundar Libèria amb l’objectiu que els esclaus negres alliberats després de la guerra de Secessió dels Estats Units poguessin tornar a Àfrica.

La capital de Libèria es diu Monròvia, precisament perquè va ser el president Monroe dels EUA qui va impulsar Libèria perquè els negres que volguessin retornessin a Àfrica. Pocs ho van fer i de seguida començaren sagnants disputes entre els negres “retornats” i la població negra anterior. Avui Libèria és dels països més pobres i violents d’Àfrica. Amb un nombre elevadíssim de nens-soldats i a on en paraules de liberiana i treballadora d’MSF, Lucia M. Kevillian, “la violació s’ha convertit en un esport”, incloent-hi un gran nombre de nenes menors de nou anys.

 

L’error del colonialisme i el mite de “l’explotació neocolonial” actual.

Convé sortir de l’error de culpabilització, mantingut per intel·lectuals, economistes i polítics durant quaranta anys, segons el qual el Tercer Món i Àfrica en particular van ser “desposseïts” de l’accés a les seves riqueses per la maldat europea i occidental.

Àfrica té 700 milions d’homes, immenses riqueses naturals, considerablement més grans que les d’Europa occidental, i mai ha estat capaç d’enlairar-se, tot i el gegantí estímul de la colonització (l’únic període de prosperitat i civilització de la seva història) i malgrat les colossals ajudes (occidentals) rebudes durant aquests últims quaranta anys. Qui té la culpa? Nosaltres?

La corrupció, la incompetència, les guerres tribals, la negligència permanent d’aquest continent, són abans de res responsabilitat dels seus dirigents.

Enric Ravello.

2 Comentaris
  • José B
    Posted at 20:03h, 01 juliol Respon

    Libéria independizou-se no ano 1847, nom em 1882.

    • info@somcat.cat
      Posted at 21:14h, 05 juliol Respon

      Gràcies per aclariment.

Post A Comment