En mans d’esguerrats … Res de bo.

En mans d’esguerrats … Res de bo.

Les bones idees poden tornar-se un desastre quan cauen en mans d’esguerrats.

La Generalitat estudia un nou (i enèsim) impost, ara li toca als aliments ultra processats … Tot sigui per salvar els pressupostos amb els “socis”.

La idea és bona en principi, “castigar” la distribució d’aquest tipus de menjar que tant de mal fa a la salut de tots, fent-li pagar al productor que gairebé sempre són grans empreses i multinacionals i a canvi ajudar al comerç de proximitat. Fins aquí oli en un llum.
Però … Coneixent com tots coneixem a la trepa que en (des)governa i la falta total de concreció, no cal ser gaire pessimista per endevinar que tot plegat pot acabar com el rosari de l’Aurora, és a dir, un nou impost i res més.
… Podrà explicar-nos l’Aragonès com pensa aplicar aquesta càrrega impositiva al productor sense que aquesta nova despesa en la fabricació repercuteix en el consumidor?

… Els diners recaptats aniran directament a una rebaixa impositiva del petit productor de proximitat?, o tal com s’endevina en el projecte “primer arrepleguem la pasta i després ja farem segons en convingui” …. La Història dels impostos creats “ad hoc” que després han anat a parar a …”altres indrets desconeguts” no és pas minsa.

Si a tot plegat li afegim que Catalunya té unes càrregues impositives que són cimera a tot l’estat…. l’indici ja es converteix en clara sospita.

Malfiem … per experiència.

SOM Catalans.

No hi ha comentaris

Publica un comentari