Kosovo. Mirar-se obsessivament el melic o agafar perspectiva.

Kosovo. Mirar-se obsessivament el melic o agafar perspectiva.

L’afer de Kosovo i el seu reconeixement o no com estat, és l’exemple típic de com alguns no saben sortir del seu petit raconet mentre volen creure que és el món sencer.

Ara no recordarem tota la seva història, només un petit esbós aclaridor. Kosovo va ser el bressol de la pàtria Sèrbia. L’inici del drama arribà de la mà dels invasors turcs, que allà pel segle XVII, van afavorir l’arribada d’albanesos islamitzats que els feien de vigilants locals dels serbis cristians. Ja al segle XX el comunista Tito, que cercava acostar-se al dictador d’Albània, el comunista-maoista Enver Hoxha, va atiar encara més la situació amb la seva política pronatalista dels albanesos-Kosovars i bastant antisèrbia (convertint-se en el padrí de tot el setè fill!, que naixés d’una família albanesa-kosovar)

Resultat final d’aquest procés de substitució demogràfica, els serbis de majoria aclaparadora al segle XIV (hi havia petites comunitats de grecs, búlgars i saxons-alemanys) al 10’% a l’any 2000 (avui encara menys).

Tot l’entramat per aconseguir la independència va ser una maniobra dels EUA-OTAN, sempre al darrere d’afeblir-perjudicar com sigui a Europa i Rússia (Rússia sempre ha estat un tradicional aliat de Sèrbia i encara avui, fidel a l’amistat i sense obviar naturalment altres interessos, es nega a reconèixer l’esguerro kosovar). Els terroristes de l’UCK, implicats en tràfic d’òrgans, van ser l’eina “ad hoc” i els governs sipais europeus, per la nostra vergonya, van secundar els bombardejos contra Sèrbia.

Tanquem i tornem al present.

Avui, Espanya és un dels pocs estats que es nega al reconeixement de Kosovo i si ho fes amb perspectiva geopolítica, que no és el cas, seria un posicionament correcte. El problema és que la seva motivació és espúria i reflecteix la seva petitesa …. seria en resum poca cosa més que “no donar ales a les reivindicacions dels catalans”. Per l’altre cantó, molts de casa, com si no tinguessin prou exemples de nacions europees que han guanyat la seva independència en els darreres decennis, prefereixen encaperonar-se com infants utilitzant “l’exemple” kosovar perquè “fa enfadar” a Espanya, tot oblidant inconscient “què és” i “què representa” Kosovo al tou ventre d’Europa.

Foto: monestir de Gracanica.
No hi ha comentaris

Post A Comment