“L’altre símbol” de la rosa de Sant Jordi.

“L’altre símbol” de la rosa de Sant Jordi.

Diu la llegenda que la rosa va sortir de la sang del drac, d’aquí va sortir el costum, ple de simbolisme, d’oferir una rosa a la persona estimada.

Ja en 2017 només el 10% de les roses venudes per Sant Jordi provenien de la terra, enguany han estat un 1%, i segons augura el futur pròxim, el Sant Jordi de 2025 serà el 0%, perquè l’únic productor que queda a Catalunya està a punt de plegar.

Com esmenta l’article de l’enllaç … “Joaquim Pons (l’únic productor que queda) lamenta que, tot i arribar en avió, les flors d’aquests països es poden vendre a preus molt més baixos que les d’aquí perquè als països d’origen la mà d’obra és molt més barata … La mà d’obra barata als països d’origen no és l’únic problema. Igual que els pagesos, aquest productor critica que a Sud-amèrica i l’Àfrica no han de complir els estrictes requisits mediambientals que sí que s’exigeixen aquí”.

Una cosa és que per la gran demanda d’aquest assenyalat jorn s’importin roses, un altre de molt diferent és que pràcticament la totalitat vinguin d’estats com Colòmbia, l’Equador, Kènia o Etiòpia, perquè senzillament aquí hem anat minvant i minvant la producció fins a arribar pràcticament a zero.

Arribats on som, quan un dels nostres símbols més representatiu ha de venir de fora, seria el moment de pensar a on -NO- anem.

Sí, és veritat que a la fi “només són flors” (sempre que ens oblidem de les famílies que vivien d’aquest negoci), però si donem una ullada a vol d’àliga, veurem com el que passa amb les roses, és el mateix que passa amb el país, heus aquí aleshores perquè el títol d’aquest article. “l’altre símbol de la rosa”. Les nostres explotacions ramaderes i de pagès desapareixen una rere l’altra mentre el producte industrial minva i minva en la impossibilitat de competir amb “la competència de fora”, que gràcies a la globalització i les fronteres obertes (per tot, I PER TOTS) auspiciada i fomentada pels “nostres governants” ens va aixafant i ens porta a la desaparició com a país.

Recordeu-ho l’any que ve, si més no, quan compreu una rosa de Colòmbia, de l’Equador, d’Etiòpia o de les quimbambes.

I ara, què fotem?, doncs, ara toca aplegar-se amb SOM Catalans i matar altre cop al “drac”, ajuda’ns.

No hi ha comentaris

Publica un comentari