Llorenç Perrié, Catalunya nord, del moviment “Resistència”, dia 3 de juny.

15 juny Llorenç Perrié, Catalunya nord, del moviment “Resistència”, dia 3 de juny.

Gràcies Marie, Gràcies Llorenç, gràcies Philippe, gràcies a tot l’equip per la vostra presència en un dia tan assenyalat.
Tots plegats sou l’essència d’aquella dita…Els teus amics són aquells que et fan sentir gran quan estàs amb ells.
I enhorabona pels resultats electorals aconseguits a les eleccions legislatives, un 1%, amb un partit nou, sense diners i sense mitjans.

Discurs de Llorenç Perrié, dirigent de Resistència a la Catalunya nord, el dia 3 de juny a Barcelona.

Benvolguts amics de SOM Catalans i del Vlaams Belang,
Com sabeu, som en plena campanya per les eleccions legislatives. El nostre deure era de ser al vostre costat avui a Barcelona per celebrar la dignitat de la dona de cara al perill islàmic.
És un plaer i un honor de portar aquest combat amb vosaltres. El perill islàmic amenaça totes les nostres nacions europees per la falta d’una casta de demagogs bojos i per la covardia de l’establiment polític i periodístic.
La dona a casa nostra és lliure. Lliure de vestir-se segons la seva tria. Lliure de tenir un treball o de ser mare a casa. Lliure de pensar. No és un objecte sexual que pot ser repudiat en tot moment. Lliure de casar-se o no. Lliure de guardar els seus òrgans sexuals intactes. Lliure de les seves tries. Lliure fins i tot de poder conduir un vehicle sense l’acord del seu marit.
De sempre a Europa hem celebrat la feminitat. Dels poemes homèrics, passant per les sagues nòrdiques, el mite arthurien o la renaixença, la dona sempre ha tingut un paper important en la nostra civilització europea.
La dona a casa nostra pot, i ja ha manat guerrers. Reto homenatge aquí als militants identitàris que assumeixen la seva responsabilitat de cara a la història i són només les garants de la seva llibertat.

La nostra Europa és tant de Mart com de Venus. Força i bellesa. Home i Dona, complementarietat.
Lluny de nosaltres aquestes feministes histèriques que desitjarien esclavitzar l’home, sense denunciar mai l’Islam. Lluny de nosaltres igualment aquest islam que desitja esclavitzar la dona. Nosaltres europeus, preferim l’equilibri, la complementarietat.
Vivim un moment clau de la nostra història. Deixarem destruir el nostre heretatge civilitzat ? Acceptarem que una llei religiosa estrangera vingui a enfrontar les nostres lleis nacionals, a casa nostra ? Quant temps acceptarem els insults, les injúries, les amenaces, les provocacions, les reivindicacions, les agressions, les violacions ?
La xaria serà la nova norma a certs barris ? Les dones hauran de viure una mena d’apartheid social segons la llei corànica, amb la complicitat d’una casta política corrompuda?

Les nostres filles seran condemnades a portar el vel? Els polítics suggereixen que no. Els periodistes ens estigmatitzem quan advertim. Un bon observador sap que la situació canvia, que una comunitat conqueridora rosega cada dia una mica més el terreny abandonat pels polítics. I vosaltres europees que feu durant aquell temps ? Veu la situació evolucionar, però no fa res, per por sens dubte del políticament correcte ?
Cal escombrar el políticament correcte. Denunciar aquest canvi de societat, resistir a aquesta ona migratòria és legítim. Som a casa nostra. Esperem continuar sent bé amos a casa nostra. Advertim des de fa nombrosos anys ja sobre els riscos, les conseqüències de tal propagació de l’islam a casa nostra. Alguns intenten fer-nos cedir. Sense resultats. Podeu estar segur, som el partit de la pau. Les nostres reivindicacions són simples. Viure lliurement sobre la nostra terra, segons els nostres costums. Amb tals arguments com no fer caure el políticament correcte?

Som els únics amos del notre destí, mai deixerem que aquests senyors decideixin per nosaltres.
Vostès militants identitaris, dones d’Europa, sou la flama que s’anima en la nit obaga que travessa els nostres pobles.
Vosaltres militants identitaris, dones d’Europa, sou la flama que s’anima en la foscor que travessa els nostres pobles.