18 abr. TRAMBÒLIC. Nou article d’Enric Ravello
Publiquem avui un article sobre afer internacional, escrit i publicat al seu bloc, del responsable de relacions internacionals de SOM catalans, Enric Ravello.
TRAMBÒLIC.
Està documentat que van ser fins a quaranta-cinc vegades les que Donald Trump va dir que bombardejar Síria seria un error, que podria començar la Tercera Guerra Mundial. El 4 de juny ell mateix ho va fer, llançant 50 míssils tomahawk contra Síria, la justificació va ser més que dubtosa: l’atac químic atribuït a l’exèrcit de Basar Al-Assad ha estat desmentit per Síria i per Rússia, però també per fonts tan poc ” sospitoses “com el diari madrileny ABC o l’ex ambaixador del Regne Unit a Síria, com ha documentat la BBC.
Donald Trump havia fet promeses molt contradictòries sobre l’Orient Mitjà durant la seva campanya electoral i també durant les primeres setmanes del seu govern; aquestes contradiccions responien, òbviament, als diferents i antagònics grups de pressió que envolten a Donald amb Trump. El bombardeig d’ahir sobre Síria demostra el major pes i la creixent influència de “lobby globalista i pro-Israel”, de fet Trump va ser convençut d’atacar Síria per la seva filla Ivanka Trump i el marit d’aquesta Jared Kusher pera llançar l’atac a Síria. La reacció d’altres membres de l’equip de Trump, no s’ha fet esperar, Steve Bannon -al que ara Trump amenaça de Cèsar- típic representant de la dreta dura tradicional americana, ha condemnat l’atac i ha acusat directament i públicament Kusher de ser el cervell d’aquest. La Alt-Right nord-americana que va recolzar la campanya de Trump ha tallat els lligams polítics amb ell, mentre la popularitat del nou inquilí de la Casa Blanca, cau entre la població blanca.
L’atac a Síria contradiu un altre dels punts forts de la campanya de Trump: l’acostament amb Rússia i la seva política comuna a Síria contra el ISIS. Moscou, que no a canviat la seva línia a l’escenari sirià ha condemnat l’atac de l’aviació nord-americana i l’ha qualificat de “greu agressió”. Un atac que objectivament beneficia el ISIS en la seva lluita contra Assad, i que debilita aquest, aliat de l’Iran i inquietant potència a la zona per a l’Estat d’Israel; recordem que Jered Khuser -el gendre de Trump- pertany al poderós “lobby jueu”.
Efecte col·lateral d’aquest atac, és la situació política en què ha deixat als partits nacionalistes europeus que -una cosa precipitadament- van prendre a Trump i el seu programa com a referència a aplicar. Parlem de Nick Farage, el “pare” del Brexit que en repetides ocasions va afirmar la seva comunió absoluta amb Trump i que ara ha hagut de desmarcar-se d’ell i criticar el bombardeig nord-americà, i més concretament a Marine Le Pen, que -acertadament- ha condemnat l’acció de Trump, ha recordat la seva promesa trencada de mantenir la pau a Síria; però que davant l’electorat francès -que vota en poques setmanes- dóna una incòmoda posició com a presidenciable d’una potència com França. I és que els nacionalistes europeus, han d’entendre d’una vegada que -independentment que es pugui estar o no d’acord amb alguns aspectes del programa de Trump- fa “Amèrica gran” està en relació dialèctica amb fer a “Europa petita”.
Ho sentim, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.