ORDRE O CAOS: LA NOVA VARIABLE DE LA POLÍTICA CATALANA.

ORDRE O CAOS: LA NOVA VARIABLE DE LA POLÍTICA CATALANA.

Durant dècades CiU ha representat l’ordre, la laboriositat, el sentit comú, l’emprenedoria, la responsabilitat i, d’alguna manera els valors tradicionals de Catalunya; no entraré en si els representava bé o no, ni a analitzar a CiU, ni és l’objectiu d’aquest article ni és un tema que ara m’interessa aprofundir, però així s’ha de reconèixer perquè es tractava d’una percepció general i en sociologia política la percepció és el que mana. La setmana passada Laura Borràs, la candidata a la presidència de la Generalitat de JxC -el partit que es pot qualificar d’hereu principal de la gran massa de votants de CiU- visitava, se solidaritzava i posava com a referència positiva a un raper comunista empresonat per amenaçar a periodistes i per agressions diverses, a més de per “cantar(?)” raps en què anima a rebentar caps a trets i anomena “zorras, perras, ninfómanas” a les dones.

La detenció del tal Pablo, ha provocat gairebé dues setmanes d’intolerables incidents, protagonitzats en gran manera pel lumpen anarquista i per immigrants saquejadors que han aprofitat, un cop rere l’altre, la “ben entesa”. En el transcurs dels aldarulls hem arribat a veure des de l’intent de matar a policies fins a saquejos massius de botigues i comerços i tot plegat farcit de destrosses per centenars de milers d’euros. Disturbis que allunyen molt a Catalunya de la pretesa imatge de la “Dinamarca de sud” i l’acosten perillosament a la d’una “Uganda del nord”.

Barcelona i Catalunya fa temps que s’han convertit en el terreny operatiu d’islamistes, immigrants i anarquistes amb la dispensa i la col·laboració encoberta de la nefasta Ada Colau al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona, per una banda, i de JxC-ERC al Govern de la Generalitat, per l’altre. Uns disturbis que han estat recolzats i aplaudits (induïts?!) per la CUP i que han generat un context dins del qual ERC i també JxC, han compartit i reconegut l’autoritat moral a la dialèctica anarco-trotskista, que ha arribat a demanar la dissolució de la BRIMO -cos policial al qual enviem tots el nostre suport- i que ni tan sols el conseller d’interior Miquel Semper (JxC) s’ha atrevit a defensar.

Aquesta és la vergonya absoluta de país i de govern que tenim, de fet a ningú li hauria d’estranyar gaire aquesta deriva, en paral·lel amb l’inici de l’anomenat “procés”, ja que la seva dinàmica ideològica ha estat acceptar com a contingut propi la destructiva ideologia mundialista, esquerrana i comunista (de fet és comú veure en les manifestacions banderes amb la falç i el martell). Com a culminació d’aquest desgavell veiem com els votants de Borràs arriben a considerar un possible govern d’ERC, JxC, CUP… com un govern dels “nostres”.

En la política catalana hi ha diferents variables, però la variable ordre/caos és la determinant, perquè sense ordre una societat no pot fer camí, només caure en l’entropia de l’autodestrucció, la que avui representen JxC, ERC i CUP.

Per a nosaltres no hi ha res més allunyat dels “nostres”, que la classe “processista” que està destruint Catalunya com a identitat i com a societat.

Enric Ravello.

No hi ha comentaris

Post A Comment