Renda mínima vital?, sí, però no així.

09 juny Renda mínima vital?, sí, però no així.

Renda mínima vital.

Context general.

A Catalunya tenim gairebé 500.000 aturats.

La llei de la dependència està retallada i totalment buidada de contingut. Cada dia moren 106 persones que els pertocava i mai l’han arribat a percebre.

El govern ja ha deixat anar que s’albiren congelacions de pensions per jubilació i un augment dels paràmetres de temps per assolir-la.

Podríem seguir posant exemples. El que volem reflectir és que “no s’arriba” amb les prestacions i ajuts ja previstos. Deixem en un altre lloc els adreçats exclusivament als immigrants, MENAS i la resta …. no acabaríem mai.

Doncs bé, és en aquest context que el govern de l’estat a aprovat la renda mínima vital … Més els valdria fer complir correctament els que hi ha abans de llençar-ne de nous, però aquí entra un tema de captació de “clients-vot” que avui no tractarem.

Centrem-nos.

La renda mínima vital, en “stricto sensu”, podria ser una bona iniciativa, però després de fer-li un ull al decret i escoltar al ministre Escrivà la cosa s’enfosqueix i molt.

–Un ajut mai es pot plantejar com una cosa permanent, ha de ser excepció i temporal, en cas contrari crearà una nova classe de mantinguts amb poques ganes “d’espavilar”. Com agreujant, un exemple, rebre la renda no estarà vinculat ni a buscar feina ni ha participar en entrevistes de treball. Quines ganes de trobar feina tindrà “un grup de convivència” de dos adults i tres menors que cobrarà 1015 euros quan avui dia hi ha gent treballant 8 hores, o més, al dia i no arriben a cobrar-los en un mes?, …. i si a l’ajut afegim alguna feineta extra en negre?, no val a enganyar-se.

–La combinació amb altres ajuts (encara que se n’eliminen alguns, com una mena de refundació, no ho seran pas tots), sumada al caos administratiu donarà sens dubte lloc a picaresques i estafes nues i crues. Després del que hem llegit s’ha de reconèixer que “aquest camp” és molt ampli.

–L’adjudicació de la renda amb només un any de residència legal a l’estat (hi ha excepcions en les quals ni tan sols això es demana) farà que en general l’ajut derivi a la immigració, com ha reconegut el ministre Escrivà (el mateix que va dir allò de: que España debe atraer «millones y millones de inmigrantes») quan ha manifestat que: “un porcentaje significativo de los beneficiarios será de origen extranjero”.

–Les quantitats de diners, parlen de 3000 milions de despesa anual, per començar, sortiran de generar … Més deute, com també ha reconegut Escrivà.

Per tot el que hem comentat i per més motius que deixarem per més endavant, la conclusió és aquesta: una mida que podria ser bona en la teoria (sempre que estigués exclusivament adreçada a LA NOSTRA GENT i sota determinades condicions) però que serà el retroalimentador d’un sistema immigracionista i clientelar, que ens portarà a un augment de la càrrega impositiva (directa i indirecta) sobre el poble treballador. Tanmateix farà augmentar també el deute de l’estat i les autonomies. Tot plegat i barrejat amb les conseqüències socials-laborals-econòmiques de la COVID 19, castrarà qualsevol remuntada econòmica …. per molt de temps.

SOM Catalans.