Renda mínima vital?, sí, però no així.

Renda mínima vital?, sí, però no així.

Renda mínima vital.

Context general.

A Catalunya tenim gairebé 500.000 aturats.

La llei de la dependència està retallada i totalment buidada de contingut. Cada dia moren 106 persones que els pertocava i mai l’han arribat a percebre.

El govern ja ha deixat anar que s’albiren congelacions de pensions per jubilació i un augment dels paràmetres de temps per assolir-la.

Podríem seguir posant exemples. El que volem reflectir és que “no s’arriba” amb les prestacions i ajuts ja previstos. Deixem en un altre lloc els adreçats exclusivament als immigrants, MENAS i la resta …. no acabaríem mai.

Doncs bé, és en aquest context que el govern de l’estat a aprovat la renda mínima vital … Més els valdria fer complir correctament els que hi ha abans de llençar-ne de nous, però aquí entra un tema de captació de “clients-vot” que avui no tractarem.

Centrem-nos.

La renda mínima vital, en “stricto sensu”, podria ser una bona iniciativa, però després de fer-li un ull al decret i escoltar al ministre Escrivà la cosa s’enfosqueix i molt.

–Un ajut mai es pot plantejar com una cosa permanent, ha de ser excepció i temporal, en cas contrari crearà una nova classe de mantinguts amb poques ganes “d’espavilar”. Com agreujant, un exemple, rebre la renda no estarà vinculat ni a buscar feina ni ha participar en entrevistes de treball. Quines ganes de trobar feina tindrà “un grup de convivència” de dos adults i tres menors que cobrarà 1015 euros quan avui dia hi ha gent treballant 8 hores, o més, al dia i no arriben a cobrar-los en un mes?, …. i si a l’ajut afegim alguna feineta extra en negre?, no val a enganyar-se.

–La combinació amb altres ajuts (encara que se n’eliminen alguns, com una mena de refundació, no ho seran pas tots), sumada al caos administratiu donarà sens dubte lloc a picaresques i estafes nues i crues. Després del que hem llegit s’ha de reconèixer que “aquest camp” és molt ampli.

–L’adjudicació de la renda amb només un any de residència legal a l’estat (hi ha excepcions en les quals ni tan sols això es demana) farà que en general l’ajut derivi a la immigració, com ha reconegut el ministre Escrivà (el mateix que va dir allò de: que España debe atraer «millones y millones de inmigrantes») quan ha manifestat que: “un porcentaje significativo de los beneficiarios será de origen extranjero”.

–Les quantitats de diners, parlen de 3000 milions de despesa anual, per començar, sortiran de generar … Més deute, com també ha reconegut Escrivà.

Per tot el que hem comentat i per més motius que deixarem per més endavant, la conclusió és aquesta: una mida que podria ser bona en la teoria (sempre que estigués exclusivament adreçada a LA NOSTRA GENT i sota determinades condicions) però que serà el retroalimentador d’un sistema immigracionista i clientelar, que ens portarà a un augment de la càrrega impositiva (directa i indirecta) sobre el poble treballador. Tanmateix farà augmentar també el deute de l’estat i les autonomies. Tot plegat i barrejat amb les conseqüències socials-laborals-econòmiques de la COVID 19, castrarà qualsevol remuntada econòmica …. per molt de temps.

SOM Catalans.

No hi ha comentaris

Ho sentim, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.