14 oct. SENTÈNCIA ALS PROCESSISTES.
Cap sorpresa. L’estat espanyol, per la via del suprem, ha fet el que era previsible.
Estem ben segurs que quan els condemnats es van lliurar a l’estat pensaven que això no aniria així. En la seva entelèquia bonista, creien que la pressió internacional obligaria a l’estat espanyol a alliberar-los o bé que aquest no aniria tan durament contra ells …. s’equivocaven de bon tros … Un cop més.
Més enllà de la barbaritat de jutjar i condemnar aquestes persones pel que van fer, no podem perdre de vista l’evidència: NO ho van fer.
Cal ser fred i no caure dins la roda del hàmster en la que el processisme i l’estat espanyol pretenen ficar-nos (una complicada relació en la qual cadascun dels actors ens volen constrènyer).
Els processistes van enganyar al poble. Ni estructures d’estat, ni plans per fer efectiva la independència, ni tractes-suports internacionals previstos, i per acabar la farsa de la “declaració suspesa” (no podia fer altra cosa qui anava de catxa) i la falsa declaració d’independència del parlament, un tripijoc digne d’un triler veterà.
Ara són a la presó, i com ja hem dit això és una barbaritat, però estar dins la garjola no els fa pas bons.
“Ells” han estat en tot moment d’acord en ser “la peça de canvi” i han estat els artífexs perquè els anhels independentistes siguin derivats-acotats, per la via i direcció de l’ANC i ‘ÒMNIUM, a “alliberem els presos”, “lluitem per la democràcia” i a seguir el serial que s’anuncia de recursos al constitucional i al tribunal europeu.
Mentrestant la independència és ara més lluny que el 2017.
Mentre no aconseguim forjar una alternativa nacional, un partit nacionalista fort que aconsegueixi fer créixer una identitat catalana cuirassada i que situï l’assoliment de L’ESTAT CATALÀ per sobre de TOT, no hi ha res a fer.
SOM Catalans.
Ho sentim, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.