VILARDELLA, UNA ESPASA PER A UNA IDENTITAT.

VILARDELLA, UNA ESPASA PER A UNA IDENTITAT.

Espasa valerosa,
Braç de cavaller
Partiràs la roca i el drac també

Quan fa uns dies escrivíem l’article sobre els orígens mítics de Catalunya, esmentàvem que Otger Cathaló i els nou cavallers de la Fama van jurar lluita contra l’invasor davant de l’espasa de l’heroi català, anomenada Vilardella. El cert és que l’esmentada espasa forma part del mite i de la història de la nostra identitat des d’una època molt llunyana que enllaça amb els mites indoeuropeus més antics arribats del nord.


Les antigues llegendes celtes i les sagues germàniques ja ens parlen de la figura de l’heroi que mitjançant una espasa meravellosa que sempre dóna la victòria al seu portador maten al drac. Aquestes espases de poder investien de reialesa i els feien portadors d’un ordre superior. En la majoria d’aquests mites i llegendes, l’espasa arribava a les mans de l’heroi lliurada per alguna entitat celestial o divina i es convertia en un dels principals símbols de poder, la importància dels quals es va mantenir entre la cavalleria i els reis guerrers durant tota l’Edat Mitjana europea. Segons Julius Evola, rebre aquestes espases de virtut d’un poder superior transmetia la idea de restauració d’un regne perdut en un moment de debilitat d’aquest. L’espasa de Sigurd forjada per Reggin, en la saga dels volsungs, Excalibur en el cicle artúric, Durendal, l’espasa de Roldan o Gaudiosa amb l’emperador Carlemany són alguns exemples.


Catalunya no va ser una excepció. Des dels inicis de la reconquesta, espases com Vilardella van tenir un protagonisme especial i un simbolisme associat a les velles tradicions europees. En els orígens de Catalunya ja es parla de Vilardella, com a espasa restauradora de l’heroi Otger Cathaló. Tanmateix, la llegenda més coneguda atribuïda als orígens d’aquesta espasa, es troba en la persona del cavaller Soler de Vilardell a les terres del qual habitava un drac, que Pau Piferrer relaciona amb els invasors musulmans. Segons aquesta mateixa llegenda, recollida a nombrosos documents medievals, en temps passats, un misteriós rodamón va demanar almoina a aquest cavaller, i quan aquest entrà en la seva casa per buscar una cosa que donar-lo deixant l’espasa a la porta es va trobar en sortir que el rodamón havia desaparegut junt amb la seva espasa i al seu lloc hi havia una altra espasa, amb la qual va partir una roca i finalment va matar el drac. Com queda recollit en la llegenda, el cavaller Vilardell va matar al drac amb la seva espasa meravellosa. Aquest fet ha estat relacionat també amb un relleu existent a la Porta de Sant Iu de la catedral de Barcelona on un cavaller amb espasa i un escut en el qual es mostra una creu pàtea, antic làbarum guerrer visigot, mata’n un griu.


El cert és que no solament la llegenda parla de Vilardella i els seus poders. Diferents documents escrits recollits per Martí de Riquer, ens parlen de l’existència de tan preada arma, que va pertànyer als antics comtes d’Urgell i a diferents generacions dels reis del casal de Barcelona. En el “Llibre dels Feyts” , es parla d’una espasa molt bona i venturosa per aquells qui la portaven i que el rei Jaume I havia dut de Montsó, de nom Vilardella o Tisó. En època del mateix rei, l’any 1274, aquest va emetre sentència en un litigi entre els cavallers Arnau de Cabrera i Bernat de Centelles anul·lant un duel a causa que ambdós contendents havien jurat no portar armes de virtut i el de Centelles havia acudit amb l’espasa dita Vilardella que tenia la virtut que no podia cap que la portés ser mort ni vençut en batalla. Torna a aparèixer l’any 1324 quan Guillem d’Oulomar relatava al rei la victòria de les forces catalanes a Locosisterna (Sardenya) narrant el paper de l’infant Alfons, futur Alfons “el Benigne” al capdavant de les tropes catalanes amb la seva espasa Vilardella. D’altra banda l’any 1370 torna a aparèixer al testament de Pere “el Cerimoniós” en el qual torna a compartir el nom de Tisó, denominació que es remunta al segle XI com a antiga espasa dels comtes d’Urgell, en un conveni firmat entre Ramon Berenguer I de Barcelona i Armengol II d’Urgell.


El destí d’aquesta meravellosa i misteriosa espasa, tan lligada als avatars guerrers de la nostra identitat, canvia després del regnat de Jaume II, quan passa a mans privades i ja en temps recents a diverses col·leccions privades fins a acabar, segons es creu, al Museu Militar de París.


No sabem si es tracta de la verdadera Vilardella, o potser l’autèntica estigui en el fons d’algun llac perdut entre les nostres muntanyes, però en qualsevol cas, segur que es troba esperant tornar a ser empunyada en defensa de la identitat catalana.

1 Comment
  • Aaron Del Pino
    Posted at 18:58h, 04 juliol Respon

    Genial! M’encanta!!!!

Post A Comment