13 oct. ZEMMOUR, MARINE LE PEN, QUÈ ESTÀ PASSANT EN LA CAMPANYA PER A LES PRESIDENCIALS FRANCESES ?
Aquest no és un article sobre la figura política d’Éric Zemmour, sinó sobre l’impacte sociològic que les seves declaracions sobre la immigració i la possibilitat de la seva candidatura a les eleccions presidencials franceses han provocat.
Set d’octubre, les enquestes per a les presidencials franceses de maig donen un 17% per a Éric Zemmour i un 15% per a Marine Le Pen. Encara que el polemista no ha fet encara oficial la seva candidatura, la possibilitat que així sigui ha fet que fa un temps aparegui en les enquestes, el seu creixement vertiginós. En l’enquesta referida la suma dels dos candidats qualificats de “extrema dreta” dóna un 32%, un terç dels francesos.
El que encara és més impactant per a la segona volta, a la qual segons aquesta enquesta passarien la segona volta Macron i Zemmour. En aquest segon torn el resultat seria favorable al primer amb un 55% enfront d’un 45%. És a dir el 45% dels francesos estarien disposats a votar en la segona volta a un candidat que afirmar coses –tan certes- com aquestes: “és necessari parar la immigració legal i il·legal i invertir els fluxos implementant una política de re-migració”. No es pot dir més clar i més rotund.
Durant aquests últims anys han estat diversos nacionalistes els polítics i pensadors de l’àmbit nacionalista francès, que van començar a dir que això no és un tema d’immigració il·legal, ni d’integració ni de societat multicultural. Constatant la realitat d’una forma freda i clara, van diagnosticar que està en marxa un procés de substitució de la població blanca francesa per immigrants no blancs. D’entre ells podem destacar a Renaud Camus, qui va encunyar el terme de “gran replacement”, i a l’ex eurodiputat del Front National, actual director del Institute Iliade, Yves Le Gallou. Marini Le Pen es va desmarcar d’aquestes “exageracions” i va ratllar a la idea del “gran replecement” de “teoria del complot”.
La moderació: un camí a la desaparició?
Marini va tenir des del principi la idea de “moderar” el FN per a arribar a convertir-se presidenta de França. Pensava que el missatge del seu pare era massa radical en immigració i va començar a rebaixar-ho.
L’última vegada que es va presentar el seu pare a les presidencials francesos, ella va ser la directora de la campanya electoral. Llavors va començar a aplicar la seva recepta. Dissenyo molts cartells protagonitzats per membres de les “minories ètniques” i va organitzar un acte en Argentuille –símbol dels barris de la perifèria parisenca ocupat per descendents d’immigrants- i va animar al seu pare a dir que ells també eren part de França i del programa polític “lepenista” (1). El resultat va ser clar Jean Marie Le Pen es va quedar en un 10%; cinc anys abans havia aconseguit el 16% i segellat el seu passi a la segona volta.
Quan en 2011 Marine Le Pen va ser elegida presidenta del partit va aguditzar en la mateixa línia de moderació. La seva evolució en el discurs migratori va anar evolucionant cap a posicions gairebé idèntiques a les dels partits de dreta i d’esquerra convencionals. Ara les idees-força del FN passaven a ser: “hi ha immigrants que s’integren”, “hi ha un islam compatible”, “s’ha de vigilar la immigració il·legal”, “els que hi ha aquí ja són francesos”… Molta gent en el Reagrupament Nacional, nom amb el qual Marini va rebatejar el FN, les sigles del qual li semblaven “compromeses”, criticava aquesta evolució. Això va provocar que molts s’anessin del partit, però Marine continuava aconseguint bons resultats electorals. De fet era l’única que elevava mínimament la veu en el tema immigratori, i sense competència en aquest terreny, aconseguia mantenir un bon nivell de vots.
En les eleccions municipals del juny passat, Marine va insistir en el tema de la “integració” i del “islam compatible”, i del “control de la immigració il·legal”. Però ara alguna cosa va canviar: el resultat electoral va ser molt dolent.
El pitjor estava per arribar. Les enquestes per a les presidencials que es van publicar immediatament després de les regionals, donaven clarament el passi a la segona ronda a Macron i a Marine Le Pen, amb un percentatge d’entre el 21-23%. A poques setmanes que es comencés a parlar de la possible candidatura de Zemmour, les enquestes li donen un 17% i el passi a la segona volta. Marini es queda en el 15%, i quedaria eliminada en la primera volta, això suposaria un duríssim cop de la seva carrera política, que pot agreujar-se encara més si els candidats del RN no aconsegueixen representació parlamentària en les legislatives de juny.
Afrontar la inevitable “demonització” amb por o amb valentia i assumint un discurs dur, és el que ha provocat aquesta bolcada política a França. (3)
”Controlar la immigració il·legal o parlar de substitució demogràfica i re-migració? La veritat s’imposa a la por.
Serge Ayoub, un dur militant dels anys 80-90 l’ha descrit de forma molt clara: “fa molts anys que Marini Le Pen ha descurat a la seva “dreta” dient: de tota manera a qui més poden votar? Ara, ja ho sap”. Marion Marechal, ha coincidit amb Zemmour en una recent reunió a Budapest, deixant obert el seu suport al mateix en la contén electora. Per la seva part Jean Marie Le Pen –que va arribar a ser exclòs del partit per la seva filla- després d’un sopar amb la seva dona,Zemmour i Ursila Painvin, filla de Joachim von Ribbentrop, el ministre d’Afers exteriors de l’III Reich i gran amiga del matrimoni Le Pen, va declarar estar disposat a fer costat a Zemmour si aquest avançava a Marine en les enquestes. Afegint que aquest ha ocupat el terreny que la seva filla ha deixat lliure en el seu camí cap a la moderació.
“Quan en un barri, una població persegueix a un altre, jo crido a això colonització. Aquesta colonització s’està fent pel demografia i per la violència”.
“Els militants LGTBI han de ser expulsats dels col·legis. La ideologia LGTBI és una ideologia criminal importada dels Estats Units”.
“Marine no ha imposat el debat sobre la fi de la nostra civilització. Ella parla d’altres coses. Quan té l’ocasió ella prefereix parlar de la UE, de l’euro, però mai d’aquesta qüestió. El seu torn ha passat”.
“Marine Le Pen ha abandonat el discorro que havia heretat del seu pare. Tots els errors es paguen”.
“L’islam no és compatible amb França”.
Són declaracions de Zemmour, qui parla clarament de repatriacions i de reemplaçament de població. Qui ja compta amb el suport de Camus i Yves Le Gallou. La pregunta és reaccionarà Marine? De moment sembla no fer-ho, referir-se només a la immigració il·legal és una cosa tan absurda com passat de moda, el problema dels francesos d’avui és que hi ha “altres francesos” fills i néts d’immigrants legals, que conquisten els seus barris, imposen la seva religió i amenacen amb donar un tornat demogràfic irreversible en els pròxims vint anys.
De moment Marine no fa més que complicar encara més la seva difícil situació amb declaracions com:
“Jo no m’oposo ideològicament a la immigració. Si demà França necessita cridar a immigrants, ho faré”.
“Apel·lo a l’esquerra a unir-se per a fer barrera al candidat de l’extrema dreta (Zemmour)”.
Alhora que inclou en el seu programa un referèndum sobre l’abolició del dret de sòl i per endurir les condicions de “assimilació”. Probablement massa tard i massa ambigu per a frenar la marea Zemmour. Dins del seu partit (RN) comencen a visualitzar-se fractures. D’una banda l’actual President Bardella -ella ha deixat el càrrec per a centrar-se en les presidencials- que sovint s’ha referit als suburbis poblats per islamo-africans com a “barriades patriòtiques”, ataca la “radicalitat” de Zemmour. Per un altre, l’eurodiputat Nicolas Bay –sempre més ferm en els seus plantejaments”- afirmo aquesta setmana: “Cada any milions i milions d’immigrants arriben a sòl europeu. El nostre objectiu? Acabar amb la immigració, i també revertir la tendència: hem d’organitzar el retorn cap als seus països d’origen”.
Hi ha una cosa indiscutible, la substitució de la població, la re-migració, la reversió dels fluxos d’arribada de població del tercer món, la conquesta i reconquesta dels barris i ciutats europeus, estan ja en el debat polític francès i molt aviat en el de tots els països d’Europa occidental. Aquesta és la realitat que cal afrontar amb valentia i sense complexos, els que no estiguin disposats a acceptar aquest repte, desapareixeran progressivament de l’escena política. La realitat han canviat, els discursos també. Mals temps per a la lírica.
(2) https://www.enricravellobarber.eu/2021/07/segon-torn-de-les-eleccions-regionals.html#.YWWv5HrtbIU
(3) https://www.polemia.com/zemmour-versus-marine-le-pen-la-diabolisation-sy-soumettre-ou-y-faire-face/
No hi ha comentaris